Auxili anuncien les primeres dates confirmades de la "Gira Foc i Vent 2017"

• La reggae band ontinyentina anuncia la primera desena de concerts confirmats per aquest 2017 amb cites bèsties com la TelecoGresca o el ViñaRock entre altres
• El tret d'eixida serà el 17 de març a Madrid i el cartell inclou cites a El Verger, Castalla, Celrà, Altea o Lleida
• El 2017 el grup es concentrarà en la preparació de nou disc per l'any vinent i tot i que faran menys concerts que altres anys, la contractació és oberta!

Ja estan ací les primeres dates de la "Gira Foc i Vent 2017" de la banda reggae ontinyentina Auxili. La jove banda està en un fantàstic moment de forma i aquesta primera tongada de concerts inclou actuacions a cites d'alçada com el festival TelecoGresca l'1 d'abril a Barcelona amb els mestres del reggae francès DubInc entre d'altres o el ViñaRock de Villarobledo, on el grup ja és una de les apostes indubtables dels organitzadors del principal festival de l'estat. El tret d'eixida de la gira serà el 17 de març a la Sala Lemon de Madrid i continuarà el 25 de març a El Verger dins el festival organitzat al voltant de la trobada de les escoles valencianes. Ja a l'abril, el dia 1, torn de Barcelona i la mítica TelecoGresca, el 22 d'abril a Castalla en un concert especial i solidari amb la ONG Proactiva Open Arms de rescat de refugiats al mediterrani i es clourà el dia 28 d'abril al ViñaRock. Pel maig els d'Ontinyent seran a Celrà per festes el dia 5, el dia 11 de maig a Altea dins del Com Sona l'ESO i el 13 de maig als Camps Elisis de Lleida! 

Auxili aixequen una mica el peu de l'accelerador dels directes i després de gairebé 200 concerts els darrers dos anys, el 2017 els d'Ontinyent tocaran prou menys: el grup ja està preparant nou disc, que veurà la llum el proper 2018. Tenim un bon grapat més de concerts confirmats, que anunciarem properament. La contractació és oberta!

Feliu Ventura i Xavi Sarrià viatgen a Grècia per tocar per les persones refugiades

• Feliu Ventura i Xavi Sarrià oferiran quatre recitals des de dissabte 25 de febrer fins dilluns 27 de febrer inclosos
• Els cantants valencians responen a la crida de la Comunitat Eko i tocaran a l'Hotel Isthmia Prime d'Isthmia i a la City Plaza Squad, el Nosotros i la Jasmine School d'Atenes
• Les actuacions musicals tenen un marcat caràcter comunitari i serviran com a lloc de retrobada i d'enfortiment de llaços per a les famílies refugiades, després del desallotjament dels camps i la dispersió de les famílies refugiades 

Els cantants valencians Feliu Ventura i Xavi Sarrià viatjaran aquest cap de setmana a Grècia per tocar per les persones refugiades que es troben allà re-allotjades en hotels i cases, després que els camps fossin desmantellats durant l’estiu. Els músics hi van en solidaritat amb els refugiats, arran que voluntaris de la Comunitat Eko –amb base a Grècia- els expliquessin la necessitat que tenen les famílies refugiades de construir comunitat, trobar-se entre elles i enfortir llaços, sobretot després que els camps fossin desallotjats i les famílies dispersades. 

Els músics visitaran diversos hotels, que allotgen una trentena de persones cadascun, cases particulars, i alguns edificis ocupats que serveixen de refugi. Actuaran dissabte 25 a l’Hotel Isthimia Prime i Diumenge 26 al City Plaza Squad. 

Diumenge a la nit i dilluns, a més, faran un concert obert a tothom a Atenes, per reunir totes les famílies i persones refugiades, voluntaris i públic que ho desitge.

DISSABTE 25 DE FEBRER
Hotel Isthmia Prime
ISTHIMIA

DIUMENGE 26 DE FEBRER
17:00h City Plaza Squad
ATENES
https://www.facebook.com/sol2refugeesen/ 

DIUMENGE 26 DE FEBRER
Feliu Ventura i Xavi Sarrià, en concert
22:00h “Nosotros”
Themistokleous, 66
ATENES

DILLUNS 27 DE FEBRER
Feliu Ventura i Xavi Sarrià, en concert
18:00h Jasmine School
Sourmeli, 3
ATENES
https://www.facebook.com/Jasmine-School-Athens-229869940740453/

Tots els concerts els organitza la Comunitat Eko amb la col·laboració dels espais on es realitzaran.
Facebook Comunitat EKO
Twitter @ComunitatEko
Facebook Jasmine School (Athens)

King Kong Boy llança KKB, el seu segon disc

KKB (Mésdemil, 2017) és el segon disc d'estudi de King Kong Boy (Gandia), un àlbum on deixen molt clar que han volgut despullar-se a tots els nivells, mostrant clarament el que són. «Per a nosaltres era molt important fer este disc i bolcar en ell les experiències viscudes en estos dos anys de concerts i vida boja». Produït per King Kong Boy i Tono Hurtado, i gravat i mesclat per aquest darrer a Globo Estudio (Massanassa), aquest LP inclou dotze cançons composades per Eduard Banyuls i Rubén Martín, vocalista i guitarrista de la banda respectivament. Ara, després d'haver eliminat la secció de vents, el grup s'endinsa en el rock i les seues diferents branques, tocant també el pop.

En KKB hi trobem bases rítmiques ballables executades amb contundència per Vicent Calabuig (baix) i Toni Roig (bateria), amb riffs de guitarra que combinats amb arranjaments molt cuidats demostren la versatilitat de Rubén. El disc ha estat produït pel propi grup junt a Tono Hurtado, a qui van acudir «perquè sabíem que podríem obtindre el so que buscàvem». Un treball que flirteja per moments amb la música disco (“A través de l'espill”) o l'africana (“Visions del foc”), incorpora sintetitzadors i elements electrònics que en temes com “L'incendi” o “Seràs gran” emergeixen amb força.

També les lletres, escrites per Eduard Banyuls, suposen un canvi respecte a anteriors treballs, ja que tot i conservar la crítica social més directa (“Filles de la tragèdia”), apareixen nous temes que l'autor segueix tractant amb el seu estil particular. «Hem decidit parlar de nosaltres des d'un punt de vista més personal, dels nostres referents, desitjos i vicis», assegura Banyuls, i això es veu molt clarament amb cançons com “Pell de serp”, tota una declaració de principis que enceta el disc sense introduccions ni preludis pretensiosos; “James Dean”, un homenatge a la gent que viu ràpid i mor jove; o “De dalt a baix”, un cant a l'amor en la quotidianitat sense artificis.

Sense aturar el compàs, el quintet ret homenatge a les guerrilleres ingovernables en “Subterrània”, mentre s'enfila per les carreteres cap al sud sempre en la bona companyia dels amics (“Autoestop”). El grup es mostra més introspectiu en “Trapezisme”, cercant com enderrocar els murs interiors fets de records, però conservant sempre les acrobàcies guitarrístiques.

El disc es va presentar en plataformes digitals el 14 de febrer, però la seua posada de llarg en directe serà el dissabte 25 de març a la sala Vinilo Club de Gandia. King Kong Boy actuarà acompanyat per una altra banda de La Safor, Nuc.

Tomàs de los Santos presenta "Segona mà" al Teatre Micalet

Segona mà (Mésdemil, 2016) és el segon treball d’estudi del músic i autor Tomàs de los Santos. Guanyador del Premi Ovidi Montllor pel seu primer disc, Dones i dons (Mésdemil, 2014), dos anys després torna amb un nou projecte. Un recull de músiques i lletres fetes per convocar, alhora, emocions i consciències, teixides amb la llana d’una mirada crítica a la quotidianitat i amb una actitud compromesa cap a les persones i la terra.

A Segona mà, De los Santos arreplega petjades de la seua experiència vital, que procedeix d’una trajectòria de vora quinze anys en el treball de la solidaritat internacionalista. Aquesta vegada, no deixa perdre l’ocasió de visitar els temes que l’afecten personalment, des d’una mirada crítica i sense equidistàncies: canta a la memòria històrica feminista («Matilde Landa»); es mostra inquiet pel món que hereta el jovent («Ara ja saps»); denuncia la ciutat morta de Patricia Heras («Patrícia te’n vas»); anhela un País normal («L’altre país»); descriu la vida del barri amb certa cruesa («Balconades»); o recorda els paisatges de l’horta de València que el progrés de cartró ha destruït («Camí de Farinós»). Tomàs de los Santos ha compost la música de les tretze cançons i nou de les lletres. La resta són poemes musicats d’Omar Khayyam, Rosa Leveroni i Valls, Miquel Martí i Pol i Manel Alonso i Català.

A la gravació del disc, moltes persones han aportat el seu art i la seua estima: l’actriu Sílvia Bel, l’escriptor i periodista Francesc Viadel, la cantant Maria Amparo Hurtado (que pren part, entre altres espectacles, de Sis veus per al poeta), la realitzadora Isabel Requena Marín (de Produccions Mínimes), i músics com la violoncel·lista Alba Haro, el guitarrista Pau Figueres, el percussionista i bateria Antonio Torres, el baixista Climent Lanaspa, els violinistes Maria Sanchis i Asier Suberbiola, el moxeñista Toni Fort i el multinstrumentista Sergi Pitarch. Tots i totes sota la direcció, la mirada i el savoir faire de Pau Romero han donat el punt de color i textura a les cançons.

Després de la inundació a Las Naves en desembre, la nova data de prsentació del disc serà divendres dia 3 de febrer  al Teatre Micalet. Entrades anticipades a 10€ / 12€ en taquilla. Acompanyaran a Tomas de los Santos els músics Pau Romero (també productor del disc), Climent Lanaspa (baix), Raül Lorenzo (bateria), Sergi Pitarch (bodhrán) i Maria Sanchis (violí). També comptarà amb la presència d’Isbel Garcia Canet, que llegirà "Lletra a Dolors". I moltes més sorpreses!

Vadebo enceta una minigira el mes de febrer

Vadebo comença amb força aquest 2017 amb una gira que ens portarà a nombroses localitats, moltes d'elles per primera vegada.

La gira, que portarà el nom de “Febre de Febrer”, visitarà des d'Alacant fins a Euskal Herria, passant per diverses sales de Catalunya amb esment especial a la festa organitzada el 9 de Febrer en la sala 16 Toneladas de la ciutat de València.

A més, el grup està gravant un tema inèdit que anirà acompanyat d'un videoclip que eixirà a la primavera.

El grup continua presentant el seu últim treball “Actitud” amb un nou espectacle que farà cantar i ballar a totes les persones que vulguen assistir.

Tota la informació i venda de les entrades en la web del grup i en la pàgina de Facebook.

L’Any Tio Canya es clourà amb tres concerts a València, Castelló i Alacant

L'any 1976 Al Tall publicava la cançó "Tio Canya" que es convertiria ràpidament en un himne popular de reivindicació lingüística, cultural i política. Quaranta anys després de la seua composició, vora una cinquantena d’entitats de la societat civil valenciana han volgut retre-li homenatge declarant el 2016 com a Any Tio Canya i organitzant un seguit d’activitats amb la cançó i les seues implicacions com a fil conductor.

Aquestes celebracions tindran com a colofó l’espectacle Reviscola Tio Canya - Homenatge a Al Tall que es podrà veure el proper mes de gener al Teatre Principal de València (dia 19), al Teatre Arniches d’Alacant (dia 21) i al Teatre Principal de Castelló (dia 28).

Reviscola Tio Canya, que compta amb el patrocini de la Diputació de València i de l’Institut Valencià de Cultura, reuneix sobre l’escenari els mateixos Al Tall i algunes de les formacions que aprofundeixen en el seu llegat: Musicants, la nova aventura sonora empresa per Manolo Miralles, Miquel Gil, Sis Veus per al Poeta, Pep Gimeno Botifarra, Miquel Gironés amb el XiromitaTrad Project i els cantadors Apa i Teresa i el versador Josemi Sánchez. A més, l’espectacle de València comptarà amb la participació especial de les corals de l’Eliana, el Micalet i Vinalesa.

La importància del “Tio Canya”

“Tio Canya” ha transcendit al pas del temps i ha passat a formar part de l’imaginari popular per la precisió amb què exposa el problema de la minorització lingüística al territori valencià. Una precisió que permet la identificació immediata de l’oient amb alguna de les quatre generacions que desfilen per la cançó: la dels qui han estat menystinguts i penalitzats per expressar-se en valencià, la dels qui directament en renunciaren o la dels qui miren el futur amb ulls d’esperança.

“Tio Canya”, però, a més de l’encertada anàlisi sociolingüística, promovia també una nova forma d’apropar-se a les músiques de tradició oral que no cercava la seua recuperació museística sinó el seu ús com a principal recurs creatiu per a compondre noves cançons adreçades a la sensibilitat contemporània. “Tio Canya” apel·lava a la tradició però era rotundament actual.

Èxit de l’Any Tio Canya

L’any Tio Canya va quedar formalment proclamat el passat 15 de febrer, en un acte celebrat a la Nau, Centre de Cultura de la Universitat de València, on s’aplegaren un bon grapat d’entitats i associacions valencianes, convocades per la Falla Arrancapins d’on va sorgir la iniciativa.

Des d’aleshores ençà han sigut moltes les activitats dutes a terme amb motiu de la convocatòria:la Falla Arrancapins que dedicà el monument faller de 2016 al personatge del Tio Canya i la cançó que el féu cèlebre. La revista de música i cultura popular Caramella també dedicava el seu editorial a la cançó —”Les lliçons del Tio Canya”— i, l’estand que cada any munta a la Fira Mediterrània de Manresa n’estigué íntegrament dedicat. Molts festivals, cicles i encontres han volgut sumar-se a la celebració: el Cant al Ras de Massalfassar; la VII Fira de la Música de Benimaclet; el 3r Som Músics, Som Valencians d’Aldaia; el XXXVIIIé Aplec dels Ports; l’Acampada Jove de Montblanc; l’Escola d’Estiu de Glosa que organitza l’associació Cor de Carxofa a Espolla (Alt Empordà); la 4a edició de Paraula Viva de la Societat Coral el Micalet; o La Fira del Llibre de València que s’hi adheria amb la taula rodona “El Tio Canya, encara”. També moltes escoles han participat organitzant diversos actes entorn del Tio Canya, com La Comarcal o l’Escoleta el Trenet.

La xarxa de #músicaenvalencià també s'ha sumat a la iniciativa, compartint al llarg del mes de desembre als seus comptes de facebook i twitter originals i covers del "Tio Canya".

El Diluvi avancen ‘Vell record’, nova cançó i clip

• La banda valenciana sona més madura que mai al seu nou senzill
• ‘Vell record’ és el primer avançament d’Ànima, el seu segon llarga durada

La banda valenciana El Diluvi està d’estrena. Després d’haver llançat el 2015 l’EP Motius, els de Castalla han anunciat la publicació del seu segon llarga durada, prevista per al proper 21 de febrer. Aquest LP portarà per títol Ànima, i per escalfar la seua eixida la formació ha preparat tres avançaments en forma de videoclip, el primer dels quals veu hui la llum. ‘Vell record’ és així el primer material que podem escoltar d’aquest nou disc, per al que han tornat a comptar amb David Rosell (Txarango, Els Catarres, Brams) a la producció. Al nou senzill és ben palpable la incursió de la banda en ritmes d’arrel balcànica i celta. Aquestes noves sonoritats suposaran un dels trets més característics d’Ànima, tot i que per això no deixen d’experimentar amb les textures folk més mediterrànies. La veu de Flora Sempere i els arranjaments de violí i de l’instrumentació tradicional brillen més que mai en un treball de carretera, composat en els llargs viatges en furgoneta durant la seua darrera gira. Les lletres ens parlen de l’amor, però estan impregnades també de temàtiques com el treball, les relacions i la rebel·lia. Un disc on El Diluvi insisteixen en el seu vitalisme, però ara amb un apropament més madur i profund respecte les seues referències anteriors.

La banda té previst llançar dos avançaments més durant el mes de gener de 2017, abans de publicar l’àlbum complet. Les onze cançons que formaran aquest treball han sigut enregistrades als Estudis Can Pardaler d’Artés (Catalunya) i El Sótano Estudios de Castalla. En elles trobarem a més un nombre considerable de col·laboracions que El Diluvi desvetllaran progressivament. El videoclip amb el que acompanyen aquest primer single ‘Vell record’ és una producció de Mel Mèdia. Rodat a Turballos (el Comtat), representa una vertadera oda a la infància de tots aquells nascuts a finals dels 80 i principis dels 90, la última infància analògica que encara va créixer arrelada al seu entorn.