KKB (Mésdemil, 2017) és el segon disc d'estudi de King Kong Boy
(Gandia), un àlbum on deixen molt clar que han volgut despullar-se a
tots els nivells, mostrant clarament el que són. «Per a nosaltres era
molt important fer este disc i bolcar en ell les experiències viscudes
en estos dos anys de concerts i vida boja». Produït per King Kong Boy i Tono Hurtado, i gravat i mesclat per aquest darrer a Globo Estudio (Massanassa), aquest LP inclou dotze cançons composades per Eduard Banyuls i Rubén Martín,
vocalista i guitarrista de la banda respectivament. Ara, després
d'haver eliminat la secció de vents, el grup s'endinsa en el rock i les
seues diferents branques, tocant també el pop.
En KKB hi trobem bases rítmiques ballables executades amb contundència per Vicent Calabuig (baix) i Toni Roig
(bateria), amb riffs de guitarra que combinats amb arranjaments molt
cuidats demostren la versatilitat de Rubén. El disc ha estat produït pel
propi grup junt a Tono Hurtado, a qui van acudir «perquè sabíem que
podríem obtindre el so que buscàvem». Un treball que flirteja per
moments amb la música disco (“A través de l'espill”) o l'africana
(“Visions del foc”), incorpora sintetitzadors i elements electrònics que
en temes com “L'incendi” o “Seràs gran” emergeixen amb força.
També les lletres, escrites per Eduard
Banyuls, suposen un canvi respecte a anteriors treballs, ja que tot i
conservar la crítica social més directa (“Filles de la tragèdia”),
apareixen nous temes que l'autor segueix tractant amb el seu estil
particular. «Hem decidit parlar de nosaltres des d'un punt de vista més
personal, dels nostres referents, desitjos i vicis», assegura Banyuls, i
això es veu molt clarament amb cançons com “Pell de serp”, tota una
declaració de principis que enceta el disc sense introduccions ni
preludis pretensiosos; “James Dean”, un homenatge a la gent que viu
ràpid i mor jove; o “De dalt a baix”, un cant a l'amor en la
quotidianitat sense artificis.
Sense aturar el compàs, el quintet ret
homenatge a les guerrilleres ingovernables en “Subterrània”, mentre
s'enfila per les carreteres cap al sud sempre en la bona companyia dels
amics (“Autoestop”). El grup es mostra més introspectiu en “Trapezisme”,
cercant com enderrocar els murs interiors fets de records, però
conservant sempre les acrobàcies guitarrístiques.
El disc es va presentar en plataformes digitals el 14 de febrer, però la seua posada de llarg en directe serà el dissabte 25 de març a la sala Vinilo Club de Gandia. King Kong Boy actuarà acompanyat per una altra banda de La Safor, Nuc.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada