"Corredor Mediterrani", nou disc de L'Últim Europeu, cançó a cançó

• Amb un ull posat en la nostàlgia i un altre en l'esperança de continuar avançant pel camí correcte, el segon àlbum de L’Últim Europeu t'ensenya a abraçar el passat i el present perquè el futur t'abrace a tu.

• A través de 10 cançons de pop-rock que beuen d'artistes indie dels 90 i els 2000 (Australian Blonde, Els Planetes, Antònia Font, Mishima, Pau Vallvé), els cosins parlen d'amor, d'amistat, de creixement i de maduresa.

• La producció de Jordi Bastida (a.k.a. Chico Jorge) li aporta aqueix fi acabat de noise a les guitarres, que converteix la fórmula pop de L’Últim Europeu en una cosa més lluminosa i profunda.

Tot en la vida s'explica mitjançant dos factors: el temps i l'amor. El primer és limitat, unidireccional; mentre que el segon pot ser infinit, inesgotable i fluir en dos o més direccions. Aqueixos dos elements combinats creen i determinen la pràctica totalitat dels nostres sentiments i dirigeixen els nostres passos mentre provem, fallem i, finalment, encertem. En definitiva: mentre aprenem. Aqueix fascinant viatge d'aprenentatge que és la vida es transforma simbòlicament en el trajecte bidireccional que uneix les ciutats de València i Barcelona sota la visió dels cosins Lacasa, Josep i Rafa. Ara que el primer ha abandonat la seua ciutat natal per a residir en la segona, el Corredor Mediterrani que dona títol al nou disc de la parella com a L’Últim Europeu canalitza gran part de les reflexions que fan sobre les seues vivències, comunes i individuals, passades, presents i futures. A través de 10 cançons de pop-rock que beuen d'artistes indie dels 90 i els 2000, els cosins parlen d'amor, d'amistat, de creixement i de maduresa, sempre amb un ull posat en la nostàlgia i un altre en l'esperança de continuar avançant pel camí correcte. Que no és un altre que el que nosaltres mateixos vulguem marcar-nos. El segon àlbum de L’Últim Europeu arranca amb la seua cançó homònima, que encén el motor energètic que tots necessitem: les ganes de viure. Amb un to lleugerament èpic, ‘Corredor Mediterrani’ ens insta a mantindre la tensió del dia a dia per a escapar de la monotonia. A partir d'ací, el disc planteja reflexions en tres eixos temporals: les que miren al passat, les que aborden el present i les que construeixen de cara al futur. En el primer grup trobem cançons com ‘Vents del nord’, l'aire melancòlic del qual casa amb el record de l'estada dels cosins a Polònia i República Txeca, on, a més de germinar la banda, van aprendre a gestionar, entre altres coses, l'absència, els records o l'oblit. Una altra, amb un punt shoegazer, és ‘Ctrl + z’: la fantasiosa il·lusió de donar-li la volta a la línia del temps per a desfer errors. I, potser la més nostàlgica de totes, ‘Gesmiler’: un viatge conjunt als seus anys d'adolescència. La casa de la iaia, les bicicletes, l'olor de gesmiler. Un tema que ens recomana tornar a la senzillesa dels nostres dies passats per a reconéixer-nos en el present.

Un present sobre el qual també ens donen algunes claus. En primer lloc, que cal dir més “et vull”. ‘Estic per el teu’ és, en aqueix sentit, una declaració no sols d'amor sinó també d'intencions. Amb una sonoritat pop quasi innocent, els cosins postulen ací que manifestar l'amor és quasi tan important com sentir-lo. I no és una cosa que haja de deixar-se per a demà. En aqueixa mateixa línia romàntica, ‘Tard’ dibuixa aqueixos moments de lucidesa quan entens per què mestresses a algú, per què una relació funciona i com aquesta es cuida dia a dia. Però si hi ha una cançó que s'alça com a oda al present, aqueixa és ‘Empastre’. Carismàtica i generacional, relata una eixida nocturna, amb la seua mañaneo subsegüent, homenatjant els amics, els bars, els plans i, en definitiva, als fars que ens guien per a seguir avant malgrat les dificultats. Viu ara o calla per sempre. A la llum de totes aqueixes lliçons, l'últim grup de cançons poden funcionar com a sanes projeccions de futur. ‘Carnestoltes de Venècia’, per exemple, ens recomana construir la nostra identitat sense màscares ni poses: sent naturals i fidels a nosaltres mateixos. ‘Premi de muntanya’, en canvi, subratlla la importància d'anar obtenint xicotetes victòries en el nostre ascens a la maduresa. Amb un ritme accelerat i esforçat, sembla construïda sobre una pedalada després d'una altra de guitarra, conduint-nos per un nou camí sempre estimulant. Per al tancament queda ‘Salt d’altura’, un crit reivindicatiu que encara creu que construir un món millor per a tots és possible. Lluny de plantejar un missatge pessimista i desesperat, clama per la resistència i la no rendició. El vers final “I estem perduts, o això pareix / Te solució, la trobarem” no deixa lloc a dubtes.   Amb un so homogeni i sense fissures, Corredor Mediterrani agradarà als fans dels  Planetes, però també als de bandes com a Real Estigues o Snail Mail. La producció de Jordi Bastida (a.k.a. Chico Jorge) li aporta aqueix fi acabat de noise a les guitarres, que converteix la fórmula pop de L’Últim Europeu en una cosa més lluminosa i profund. La nitidesa de la seua lírica i els seus missatges, a més, confereix a l'àlbum un caràcter generacional molt capaç de generar empatia, motiu pel qual Corredor Mediterrani naix amb clara vocació de convertir-se en disc de capçalera. Un àlbum, en definitiva, que t'ajuda a interioritzar la màxima que diu que cal gaudir i estimar cadascuna de les coses que tens (i vas tindre) i que et fan ser feliç. En altres paraules: abraça el passat i el present perquè el futur t'abrace a tu .

L’Últim Europeu va ser fundat pels cosins Lacasa durant la seua estada a les ciutats de Varsòvia (Polònia) i České Budějovice (República Txeca), acabant la seua maduració a les ciutats de Barcelona i València, on actualment roman viu el projecte. El grup va debutar en 2019 amb un primer disc, sota el nom de Naus espacials i altres objectes per identificar (autoeditat, 2019): un llarg produït i barrejat per Ve Martínez (Epsilide Studios, VLC), i masteritzat per Víctor García (Ultramarins Costa Brava).

Amb el primer àlbum publicat, L’Últim Europeu va tindre l'oportunitat de presentar l'àlbum en diferents espais i esdeveniments en terres catalanes i valencianes, atraient de forma continuada a un major nombre de persones seguidores del seu treball.

Finalment, en 2020, van publicar el seu últim single, anomenat ‘Ema’, produït per Jordi Bastida (Chico Jorge, Carlos Sadness, i Els Pets), barrejat i masteritzat en els estudis Bucbonera per Tomàs Robisco, i que va suposar un revulsiu canvi d'imatge i disseny liderat per l'artista Enric Alepuz (Gener, Capricorn Un, Tórtel).

En 2022 tornen amb contundència presentant el seu segon llarg titulat Corredor Mediterrani. Un total de 10 cançons, gravades i produïdes de nou per Jordi Bastida, mesclades per Santi García (Ultramarins Costa Brava) i masteritzades per Víctor García. Un disc banyat en influències de l'altre costat de l'Atlàntic com Deerhunter, The War on Drugs i The National, així com en altres més pròximes com Els Planetes, Pau Vallvé i Antònia Font; i amb el qual ens pugem a un tren que ens transporta a les vivències més banals i realistes de la decadència del moment, amb vista a l'optimisme i al renaixement col·lectiu a partir de la diversió, la inspiració i els sentiments més profunds.

Sociologia Animal avancen amb ‘La nostra història’ un tast del seu proper disc

 • ‘La nostra història’ és el primer avançament del quart àlbum de Sociologia Animal, que vorà la llum al 2023 sota el títol de ‘Contrapoder Vol.2’
• La nova cançó de Sociologia Animal remet a l’herència musical i reivindica la terra i la llengua amb una sonoritat que no es limita al rap sinó que es nodreix d’influències diverses 

El grup de música urbana Sociologia Animal avança un primer tast del que serà el seu quart disc d’estudi amb el senzill ‘La nostra història’, on despleguen el seu rap contestatari i de compromís social adobat amb influències musicals diverses.

‘La nostra història’ és el primer avançament de l’àlbum ‘Contrapoder Vol.2’, que veurà la llum al 2023 i que és un considerable salt endavant per al grup valencià, després d’incorporar a la DJ Jèssica Olcina als plats i a Daniel Spencer a la guitarra.

Amb una lletra agosarada i profundament crítica que remet a la lluita i la resistència contra les injustícies, ‘La nostra història’ parla sobre l’herència musical rebuda d’artistes com la Gossa Sorda, Obrint Pas o Lluís Llach i s’acompanya d’un videoclip de Carlo Barrella i Guille Terrádez. El nou senzill del grup compta amb la producció musical del Pianista i gravació i masterització de Loren D. i inclou un sample de ‘La nostra sort’, de la Gossa Sorda.

Sociologia Animal

Sociologia Animal és un grup de rap amb un important component social i polític que naix a València l’any 2018, de la mà de Javier Cencillo, ‘Renacencista’ (València, 1988), i Joan Pascuet, ‘Pianista’ (Sant Sadurní d’Anoia, 1993). La bona acollida que van tindre ambdós MC en el panorama underground valencià va derivar en la publicació del seu primer àlbum,’Praxis’ al 2019. Sociologia Animal compta amb 3 discs enregistrats en només quatre anys i més de 30 cançons que consoliden un projecte en el qual han participat artistes com Tesa, Malparlat, Frida, Pacifiko o Loren D. Van ser guanyadors del concurs Pàmpol Roig (Acampada Jove) i finalistes al concurs Engresca’t (Telecogresca) amb el seu directe àgil, potent i festiu que posa l’accent sobre qüestions socials, amb un pensament crític. Per a lapreparació i gira del seu quart àlbum, ‘Contrapoder Vol. 2’, els dos cantants compten també amb Jèssica Olcina als plats i amb Daniel Spencer a la guitarra.

El COM dona a conéixer els nominats als Premis Ovidi 2022

• El COM anuncia els finalistes i guardons honorífics de 2022
• Eva Dénia i Folksona s’emporten el reconeixement del col·lectiu
• La gala serà transmesa en diferit per diverses televisions

El pròxim divendres 18 de novembre de 2022, el Col·lectiu Ovidi Montllor celebrarà el disseté lliurament dels Premis Ovidi. La gala, que començarà a les 19h al Teatre Auditori de Catarroja (TAC), serà d’accés gratuït per al públic (fins completar aforament) i comptarà amb les comunicadores Amàlia Garrigós i Nerea Sanfe com a conductores, així com la interpretació en directe d’un repertori especial a càrrec de la rondalla Va de Dones.

La directiva del COM, que organitza i convoca els Premis Ovidi Montllor del 2006 ençà, atorga enguany els seus guardons honorífics a la cantant i compositora Eva Dénia (Premi Trajectòria) i a la colònia musical Folksona (Premi Suport). Eva Dénia, autora d’una discografia àmplia i polifacètica que s’estén per més de dos dècades, és i serà sempre una pionera en qui molts i moltes troben un camí a seguir; i més encara: és un referent, per la seua brillant aportació artística i per la defensa de la llengua i del feminisme. Quant al Folksona, colònia estival de música folk per a joves intèrprets amb quinze anys de trajectòria, el COM vol destacar la seua tasca en la conservació del patrimoni cultural en oferir als jóvens un espai de creixement on la música tradicional i el valencià sempre estan presents; un espai de convivència i creativitat que assegura el futur i aferma la nostra identitat.

Pel que fa als guardons estilístics, enguany el jurat musical ha fet constar al seu veredicte les següents remarques:

- Idèntica producció a l’any anterior, 231 treballs, però, en opinió del jurat, de molta major qualitat. De fet, el jurat vol destacar que ha sigut l’any amb la producció de més qualitat de la història dels Premis Ovidi, fet que ha tingut com a conseqüència que hagen quedat fora de les nominacions treballs que perfectament haurien pogut ser guanyadors en alguna edició anterior. 

- Les categories Cançó i Mestissatge han sigut especialment difícils. Hauria calgut nominar sis treballs per categoria per assegurar un reconeixement més just a l’extraordinària qualitat de la producció.

- A més, la categoria de millor cançó ha destacat per ser l’any on s’han considerat un major nombre de cançons en la primera preselecció (44, d’un total de vora 1200).

El jurat musical ha estat integrat pels periodistes Xavier Aliaga, Vicent X. Contrí, Josep Vicent Frechina, Amàlia Garrigós, Carla González, Emma Tomàs i Quim Vilarnau. El jurat dels premis al disseny i videoclip ha estat integrat per Cèsar Amiguet (dissenyador gràfic i director d’art a Escola Valenciana), Giovanna Ribes (guionista, artista audiovisual i productora de cinema documental i de ficció i de videoart) i Anna Roig (artista plàstica, il·lustradora i dissenyadora).

Els artistes amb més nominacions són Xavi Sarrià i El Diluvi (ambdós amb quatre). Els premiats i premiades no se sabran fins al moment del lliurament (18 de novembre, Teatre Auditori de Catarroja, 19h). La gala, que inclourà moments de record i homenatge als músics desapareguts Pau Riba i Jordi Richart, serà transmesa per diferents canals de televisió com À-Punt i Canal 33.

Enguany les categories queden conformades de la manera següent:

Millor disc de cançó d’autor/a

• Andreu Valor, Un nou món, Autoedició, 2022
• Carles Pastor, Les flors de Txernòbil, Autoedició, 2022
• Clara Andrés, Capfico, Hidden Track Records, 2022
• Rafa Xambó, Cantata de València, Stanbrook, 2022

Millor disc de públic familiar

• Dani Miquel, Volem, Autoedició, 2022
• DD.AA., Unes festes diferents, Paco Pascual, 2022
• Marcel el Marcià, Patxamare, Autoedició, 2022
• Trobadorets, Tira-li, Bureo Músiques, 2022

Millor disc de folk

• Marala, Jota de morir, Propaganda pel fet!, 2022
• Miquel Gil i Noèlia Llorens, Arrel, ACPV-Primavera d’Hivern-Bureo Músiques, 2021
• Musicants, Una mar de vides, Picap, 2022
• Noèlia Llorens, Titana, RC Estudio, 2022

Millor disc de hip hop i electrònica

• Aina Palmer, Solatge, Autoedició, 2022
• JazzWoman, Atlantis, Propaganda pel fet!, 2022
• Malparlat, Sentimantral, Autoedició, 2022
• Tesa, Rap d’arrel, Temps Record, 2021

Millor disc de mestissatge

• Auxili, Guaret, Propaganda pel fet!, 2022
• El Diluvi, Present, Halley Supernova, 2022
• La Fúmiga, Fotosíntesi, Halley Records, 2022
• Xavi Sarrià, Causa, Propaganda pel fet!, 2022

Millor disc de pop

• Carles Chiner, Amateur, 27 Ladridos, 2022
• L’Actor Secundari, L’Actor Secundari i les coses que mai et va dir, La Fera CC, 2022
• Tenda, Última Generació(N), Autoedició, 2021
• Vienna, Després d’un temps de bona relació, un dia vaig anar a sa casa, Picap, 2022

Millor disc de rock

• Apologia, Eterna tempesta, Autoedició, 2022
• Marco Pompero, Deu, La Fera CC, 2022
• Neus Ferri, Llar, Maldito Records, 2022
• Smoking Souls, La cura, Proganda pel fet!, 2021

Artista revelació

• Colomet, Massa Benimaclet / Per tu, SG, Atòmic Rècords, 2022
• Kela, El mirall, Primavera d’Hivern, 2022
• Marta Cortell, Quan cau la nit, Autoedició, 2021
• Tradifusió, Empeltant arrels, Microscopi, 2022

Millor producció i arranjaments

• El Diluvi, Present, Halley Supernova, 2022
• La Fúmiga, Fotosíntesi, Halley Records, 2022
• Musicants, Una mar de vides, Picap, 2022
• Smoking Souls, La cura, Proganda pel fet!, 2021

Millor cançó

•  “Llar”, Neus Ferri, Llar, Maldito Records, 2022
• “Parèntesi”, Auxili, Guaret, Propaganda pel fet!, 2022
• “Present”, El Diluvi, Present, Halley Supernova, 2022
• “Vosaltres”, Smoking Souls, La cura, Proganda pel fet!, 2021

Millor lletra

• “Aquella nit”, Vicent Torrent, Racons i cançons, Mico Entertainment, 2022
• “La cantaora”, Xavi Sarrià, Causa, Propaganda pel fet!, 2022
• “Ni odi, ni enveja, ni por”, Carles Pastor, Les flors de Txernòbil, Autoedició, 2022
• “Varada”, Clara Andrés, Capfico, Hidden Track Records, 2022

Millor videoclip

• Edmon per “Cendres” de Cactus
• Mut per “A la una” de Musicants
• Omar Hachemi, Marc Mayor i Auxili per “Diga-li!” d’Auxili
• Pau Berga i Tourmalet.tv per “La nit ferida” de Xavi Sarrià

Millor disseny

• Albert Doménech per L’Actor Secundari i les coses que mai et va dir de L’Actor Secundari, La Fera CC, 2022
• Joanrojeski Estudi Creatiu per Causa, de Xavi Sarrià, Propaganda pel fet!, 2022
• Manuel Cuyàs per Jota de morir de Marala, Propaganda pel fet!, 2022
• Mònica Llop, Jana Borja i Andreu Gómez per Present d’El Diluvi, Halley Supernova, 2022

Premis honorífics atorgats pel Col·lectiu Ovidi Montllor

Premi Trajectòria a la cantautora Eva Dénia.

Premi Suport a les colònies musicals Folksona.

La Maria llança “Mon Vetlatori”: un debut discogràfic que és una irresistible proposta d’evolució pel cant valencià

•  La cantant d’Oliva presenta el primer single d’avançament del seu esperat debut discogràfic, produït integralment per Tono Hurtado
  

• “Mon vetlatori” recull el procés de soterrament que l’artista va viure arran de la viralització a xarxes de la seva interpretació del clàssic “Arranquem vinyes”

• La Maria signa un debut que assenta les bases per la revolució del fet tradicional valencià amb tres trets definitoris: una veu que aborrona, una tradició mil·lenària incorporada amb mestressa femenina i una fermesa tan juvenil com disruptiva

Després de la viralització del seu “Arranquen vinyes” ara farà un any, La Maria, nom artístic de Maria Bertomeu, cantant d’Oliva que està revolucionant el cant valencià, presenta el seu primer single “Mon vetlatori”. Després d’un 2022 frenètic durant el qual la cantant ha combinat una gira amb més d’una trentena de dates sota el nom de “El que està per vindre” i la gravació del seu esperat primer treball d’estudi, produït per Tono Hurtado i de la mà de la discogràfica Propaganda pel Fet, ha arribat el moment del seu debut discogràfic. “Mon Vetlatori” és el primer avançament del seu disc debut discogràfic, previst pels primers mesos de 2023, i que estarà conformat per 5 peces pròpies, una adaptació brodada del ja mític “Arranquen vinyes” i dues sorpreses en forma de pròleg i epíleg. Tot plegat, material inspirat en estructures del cant valencià, motius de la música tradicional i un emotiu homenatge a les seues iaies Maria amb el qual La Maria fa gala d’una coherència folklòrica, la qual evoluciona, convertint-se en una ja inconfusible i irresistible proposta que La Maria rega amb una veu hipnòtica. "Mon Vetlatori" és una cançó que narra el soterrament d’una Maria xiqueta, jove, que al viure la viralització d’una cançó pròpia i patir una allau de crítiques de tot tipus, en alguns casos al límit de l’assetjament, li toca madurar rapidet. Empoderar-se davant del seu projecte i defensar-lo com millor sap, cantant. A ‘Mon Vetlatori’ Maria es recrea, es pareix, s’afirma. Aquest primer single arriba acompanyat d’un videoclip que signa Victor Serna i que s’ha enregistrat a l’ermita de Santa Anna de la localitat de Xàtiva. Jove però alhora inclassificable sota els paràmetres de la corrua de trets definitoris generacionals, La Maria debuta discogràficament amb “Mon Vetlatori” i trenca els motlles artístics que sovint atribuïm al cant d’estil valencià. Amb formació musical ancorada a l’escola de música d’Oliva des dels 6 anys i amb l’especialitat de Cant Valencià pel Conservatori Professional de Catarroja a la butxaca amb José Manuel Izquierdo com a mestre, La Maria ens brinda amb aquest primer single una oportunitat única de desfer-nos dels clixés del fet tradicional valencià tal i com l’hem entès fins ara. Alhora, ens obre la porta a esperar amb delit el seu debut discogràfic complet i s’inscriu en una nova fornada d’artistes que assumeix la tradició com la millor eina per la innovació i per convertir la música tradicional, de nou, en la més popular de les nostres músiques.